Wroklaw, wroklaw!

I aquest "cap de setmana" passat va venir n'Aloma i ho pos entre cometes perquè li va agradar tant aquesta ciutat que es va quedar 10 dies al final (no diré amb quines condicions vàrem prendre tal decisió)!

I me va fer una foto molt guapa! (aquesta falda val 2 euros, de segona mà!)

Idò me va encantar aquest cap de setmana prolongat i vam aprofitar per anar a Wroklaw, una de les ciutats més turístiques de Polònia però amb motiu perquè és una de les ciutats més boniques, però en motiu de la IIGM va ser devastada i tota reconstruïda. Llavors, no té l’encant de Krakòvia, perquè tot està nou i net.

Les cases segueixen de colorins amb façanes increïbles que semblen tretes d’un conte infantil. També vam fer de guiris i anàrem amb barqueta re rems, la combinació aloma-paula va triomfar i vam poder aparcar-la bé i tot!

De dia fent voltetes per tota la ciutat (la universiat de teologia impressionant!) A Wroklaw també vam viure intensament les nits: la primera un polac punki autèntic que traballava de limpiacristales mos va ensenyar un bar de heavys que les birres-piwos anàven a 1 euro i, clar, vam arrassar! Al final ens posaven la bamba i tot...

I en tornar a Krakow jo havia de fer feina de dia i n’Aloma se passejava, crec que ha vist més coses que jo de Krakow! I me duia tuppers a la galeria, quasi ens montem una rave allà amb els flatmates, oh que me va agradar la companyia!! Per cert, imagineu-vos com vam trobar el pis quan vam tornar, menos mal que els alemanys ja se'n han anat!!!

I a part d’això converses d’art, importar el joc de la mafia i FERNANDO TRUEBA IN POLLAND, sí senyor! Una conferència sobre la producció cinematogràfica. Idò sí, anar a veure parlar el Trueba a Krakòvia no té preu i, a més, si et demostra un munt d’honestedat, quin gran home!

Recomenació: I shot Andy Warhol

[FOTOS (P)ALOMA ]

Gràcies per aquests dies Aloma (I a tots els altres que seguim compartint les imprevisibles nits de Krakow i els assolellats dies de primavera, iuhu!)

Miesiąc Fotografii w Krakowie Maj 2009

Sí, a part de viatjar, també treballo!

Primera feineta pel Photomonth in Krakow 09, es tracta d'un vídeo de presentació pel festival que començarà dia 8 de maig. N'Agnieszka, la que m'ho ha manat, li ha agradat molt i na Karolina, amb qui faig el grafisme, també, així que estic contenta. Ara falta que ho vegi en Tomasz, el director del festival, a mem si li agrada!



Està tot fet amb fotos que participaran al festival i la música l'hem escollida entre unes quantes que me van enviar, m'encanta! A part, al festival hi ha com a diferents seccions: Txèquia, tot un apartat dedicat a aquest país, després "Arxiu, memòria", dedicat a fotografies reconegudes al voltant d'aquest tema, com és l'internacional Weegee (friki q se'n anava a la nit de parranda amb una ràdio perseguint els "sucesos" de la ciutat i arribava abans que la policia per obtenir les millor fotografies) i l'Off programme, que és un concurs on joves fotògrafs presenten el seu portafoli!

Ukraine improvisada (Krakow-Lviv-Kiev-Lviv-Krakow)

Són les 17:00 i hem quedat a l'estació de bus de Krakow per partir a algun lloc... Budapest? Bratislava? Viena? Praga? les possibilitats són infinites! però els bitllets no... ens vam trobar en què tot estava ocupat! Així que vam dir... doncs o està lliure? a on sigui! volem passar la setmana santa viatjant!
I llavor va sortir l'esplèndida idea d'anar a Lviv, ciutat polaca que avui en dia pertany a Ucraïna. Una ciutat preciosa amb un encant bastant parescut a Krakow. Tot el viatge ens va sortir redó i, sobretot, l'hostal: un autèntic hostel ambientat en el Kosmos "Kosmonaut Hostel", amb una atmósfera molt Antònia Font i uns aires soviètics-irònics.

Allà ens vam trobar un noi grec que ens va amenitzar un dels millors despertars: amb una guitarreta ens tocava cançons davall un quadre d'un Lenin una mica transvestit.


I després d'aquest xalest despertar cantant i ballant a la cuina de l'hostal, vam anar a passejar. Allà vaig trobar una de les millors fotos perquè en aquesta es veu l'encant que conserva Lviv: un toc endarrerit que recorda Espanya uns 20 anys enrere, encara que aquestes imatges també es poden trobar a alguns dels llocs més insòlits (aquesta velleta podria ser "madó Catalina" guardant el carrer). I aquests són tres obrers que supòs feien s'aturadeta després de la jornada posant rajoles als carrers sempre empedrats de Lviv.




I edificis ja amb unes pinzellades més d'Est...

I varem anar a l'òpera de Lviv per 5 euros, a veure Figaro!



I després anarem cap a un cementeri gegant! Tot ple de flors i amb fotos dels difunds a cada tomba. Cada tomba era un món, com si fos un refugi particular, decorat al gust del difund.





I quan vàrem tornar del cementeri, ajudats per la nostra estimada Maria, una dona d'uns 60 anys que va esforçar-se al màxim per fer-se entendre en anglès i va acompanyar-nos fins al centre. La gent a Ucraïna és un encant, molt amables i et veuen una mica perduts i ja t'ajuden, sense preguntar-lis. Es nota que encara no estan "civilitzats" del tot i, paradoxalment, això els fa més confiats i amigables! A baix veureu una escala bastant curiosa i a la següent els meus estimats companys de viatge, gran grup!

Zakopane... i he vist la neu!

Aquesta foto és bastant significativa, no calen moltes paraules... A més, a Polònia la religió mou montanyes! Home demanant davant l'església, poca gent li donava diners i, en canvi, metres més endavant a dins "la casa del senyor", la gent paga per encendre una espelma i dóna diners a "obres benèfiques" de l'església i, em pregunto, perquè no donar els diners directament al pobre de davant l'església? Perquè s'ha d'entrar dins?

Aquí l'home que feia viatges de dalt a baix de la montanya, unes montanyes precioses...

I mos tiravem bolles a sa neu!

Auswitch

La visita a Auswitch, imprescindible però desagradable alhora, ens va deixar a tots una mica tocats. A més, el dia acompanyava amb una pluja i un cel gris aclaparant. Realment et demanes com els humans han pogut arribar a fer una cosa així, és difícil d'entendre... A més de la tortura interminable que era estar allà al camp de concentració, així com anaven morint els jueus anaven aprofitant els cabells, les sabates... "reutilitzant persones", aquest és el concepte.

Hi ha moltes visites de jueus que fan com un homenatge allà al camp de concentració i criden i canten cançons. Sa veritat és que semblava una mica sectari, duien banderes per tot i pintats i tot, una mica "juligans".

Na zdrowie!

Per fi, per fi m'he decidit a fer el meu quadern de bitàcora d'aquesta petita aventura, perquè com som uns culs inquiets fem molts viatgets i serà bo que vegeu el nostre periple amb algunes fotos també.

Anem a fer retrospectiva amb unes quantes fotos del quasi primer mes a Kraków!




Les primeres tres setmanes tot era neu i fred i la ciutat estava grisa, però ara... tot són colors, la gent s'ha desmelenat i gaudeix del bon temps. La ciutat no sembla la mateixa! Com podeu veure, però, no tothom tenia fred a Kraków...

Aquests són els meus dos companys de viatge. Vos present en Carlos (Karloski) i en Sergi (Sergei), un politòleg i un ambientòleg que conviurem dies i nits a Kraków i, ara per ara, ben vera que som com una família!


Això són els mítics tramvies de Kraków, donen super de vida a la ciutat, però són un perill!

Rynek Glowny tota mullada de la pluja!