martes, 21 de abril de 2009

Ukraine improvisada (Krakow-Lviv-Kiev-Lviv-Krakow)

Són les 17:00 i hem quedat a l'estació de bus de Krakow per partir a algun lloc... Budapest? Bratislava? Viena? Praga? les possibilitats són infinites! però els bitllets no... ens vam trobar en què tot estava ocupat! Així que vam dir... doncs o està lliure? a on sigui! volem passar la setmana santa viatjant!
I llavor va sortir l'esplèndida idea d'anar a Lviv, ciutat polaca que avui en dia pertany a Ucraïna. Una ciutat preciosa amb un encant bastant parescut a Krakow. Tot el viatge ens va sortir redó i, sobretot, l'hostal: un autèntic hostel ambientat en el Kosmos "Kosmonaut Hostel", amb una atmósfera molt Antònia Font i uns aires soviètics-irònics.

Allà ens vam trobar un noi grec que ens va amenitzar un dels millors despertars: amb una guitarreta ens tocava cançons davall un quadre d'un Lenin una mica transvestit.


I després d'aquest xalest despertar cantant i ballant a la cuina de l'hostal, vam anar a passejar. Allà vaig trobar una de les millors fotos perquè en aquesta es veu l'encant que conserva Lviv: un toc endarrerit que recorda Espanya uns 20 anys enrere, encara que aquestes imatges també es poden trobar a alguns dels llocs més insòlits (aquesta velleta podria ser "madó Catalina" guardant el carrer). I aquests són tres obrers que supòs feien s'aturadeta després de la jornada posant rajoles als carrers sempre empedrats de Lviv.




I edificis ja amb unes pinzellades més d'Est...

I varem anar a l'òpera de Lviv per 5 euros, a veure Figaro!



I després anarem cap a un cementeri gegant! Tot ple de flors i amb fotos dels difunds a cada tomba. Cada tomba era un món, com si fos un refugi particular, decorat al gust del difund.





I quan vàrem tornar del cementeri, ajudats per la nostra estimada Maria, una dona d'uns 60 anys que va esforçar-se al màxim per fer-se entendre en anglès i va acompanyar-nos fins al centre. La gent a Ucraïna és un encant, molt amables i et veuen una mica perduts i ja t'ajuden, sense preguntar-lis. Es nota que encara no estan "civilitzats" del tot i, paradoxalment, això els fa més confiats i amigables! A baix veureu una escala bastant curiosa i a la següent els meus estimats companys de viatge, gran grup!



3 comentarios:

  1. vaja passada... ja enyor viatjar!

    ResponderEliminar
  2. ieaah, grande! fa moltes ganes de viatjar per l'est (ja sé que ho has dit mil vegades, pero és que jo mai he discordat!)
    ànims amb la feina i besitos a l'aloma!

    ResponderEliminar
  3. aquesta escala és massa...

    a on va???

    qui sap, jejejeje

    els creients dirien que al cel...

    muakssss

    pd: a l´opera nada menos!!!!

    madrina

    ResponderEliminar