martes, 21 de abril de 2009

Ukraine improvisada (Krakow-Lviv-Kiev-Lviv-Krakow)

Són les 17:00 i hem quedat a l'estació de bus de Krakow per partir a algun lloc... Budapest? Bratislava? Viena? Praga? les possibilitats són infinites! però els bitllets no... ens vam trobar en què tot estava ocupat! Així que vam dir... doncs o està lliure? a on sigui! volem passar la setmana santa viatjant!
I llavor va sortir l'esplèndida idea d'anar a Lviv, ciutat polaca que avui en dia pertany a Ucraïna. Una ciutat preciosa amb un encant bastant parescut a Krakow. Tot el viatge ens va sortir redó i, sobretot, l'hostal: un autèntic hostel ambientat en el Kosmos "Kosmonaut Hostel", amb una atmósfera molt Antònia Font i uns aires soviètics-irònics.

Allà ens vam trobar un noi grec que ens va amenitzar un dels millors despertars: amb una guitarreta ens tocava cançons davall un quadre d'un Lenin una mica transvestit.


I després d'aquest xalest despertar cantant i ballant a la cuina de l'hostal, vam anar a passejar. Allà vaig trobar una de les millors fotos perquè en aquesta es veu l'encant que conserva Lviv: un toc endarrerit que recorda Espanya uns 20 anys enrere, encara que aquestes imatges també es poden trobar a alguns dels llocs més insòlits (aquesta velleta podria ser "madó Catalina" guardant el carrer). I aquests són tres obrers que supòs feien s'aturadeta després de la jornada posant rajoles als carrers sempre empedrats de Lviv.




I edificis ja amb unes pinzellades més d'Est...

I varem anar a l'òpera de Lviv per 5 euros, a veure Figaro!



I després anarem cap a un cementeri gegant! Tot ple de flors i amb fotos dels difunds a cada tomba. Cada tomba era un món, com si fos un refugi particular, decorat al gust del difund.





I quan vàrem tornar del cementeri, ajudats per la nostra estimada Maria, una dona d'uns 60 anys que va esforçar-se al màxim per fer-se entendre en anglès i va acompanyar-nos fins al centre. La gent a Ucraïna és un encant, molt amables i et veuen una mica perduts i ja t'ajuden, sense preguntar-lis. Es nota que encara no estan "civilitzats" del tot i, paradoxalment, això els fa més confiats i amigables! A baix veureu una escala bastant curiosa i a la següent els meus estimats companys de viatge, gran grup!



3 comentarios:

  1. ieaah, grande! fa moltes ganes de viatjar per l'est (ja sé que ho has dit mil vegades, pero és que jo mai he discordat!)
    ànims amb la feina i besitos a l'aloma!

    ResponderEliminar
  2. aquesta escala és massa...

    a on va???

    qui sap, jejejeje

    els creients dirien que al cel...

    muakssss

    pd: a l´opera nada menos!!!!

    madrina

    ResponderEliminar